Actualment el president de la formació és Oriol Junqueres.
 |
| Oriol Junqueres |
Catalunya visqué al llarg de tot el segle XIX un seguit de
transformacions socioeconòmiques que, com a conseqüència de la Revolució
Industrial, desemboquen a crear uns moviments socials progressistes i
federalistes d'arrels profundament democràtiques i republicanes, directament
connectats a les noves inquietuds i idees que s'estenen arreu d'Europa.
Paral·lelament, la Renaixença cultural i literària del
principi del segle XIX, contemporània en el temps a moviments com el
Rissorgimento italià, el naixement de la Grècia moderna i la independència de
Bèlgica, endega el procés de desvetllament nacional.
 |
| Logos d'esquerra |
La confluència i evolució d'aquestes dues realitats
politicosocials al Principat de Catalunya, porten, durant el primer terç del
segle XX, a la formació d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), com a punt
de trobada de diverses organitzacions d'esquerres.
Del 17 al 19 març de 1931 se celebra a Sants la Conferència
d'Esquerres, en la qual es funda com a partit polític Esquerra Republicana de
Catalunya, per la unió de tres organitzacions: l'Estat Català, de Francesc
Macià; el Partit Republicà Català, de Lluís Companys, i el grup de L'Opinió, de
Joan Lluhí, així com moltes agrupacions locals i comarcals. Els seus principis
polítics són el reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya, la
defensa dels drets de les persones i de la ciutadania, i la socialització de la
riquesa; el programa social s'estructura en la llibertat sindical, el dret de
vaga i la defensa d'un salari mínim, la jornada màxima de vuit hores, les
vacances obligatòries, les assegurances i la jubilació obrera, i les escoles de
treball. Per aclamació, s'escull Francesc Macià com a president.
 |
| Francesc Macià |
