Diumenge de Rams

Pels cristians el diumenge de ram recordem l’entrada de Jesús a Jerusalem sobre un ruc durant la pasqua jueva. Jesús va ser rebut amb alegria i la gent l’anava a esperar amb palmes i branques de llorer i d’olivera per donar-li la benvinguda. També, la gent hi va deixar teles i mantes perquè hi pases pel demunt.

Tradicionalment, el dia de Rams es commemora anant a l'església a beneir el palmó dels nens, la palma de les nenes, o una branqueta de olivera o llor. Generalment també són els padrins els que regalen les palmes i palmons als fillols.

Palma (tradicionalment per les nenes)

Palmó (s'en fa la cendre del dimecres de cendra de l'any següent)

Per tota la geografia catalana es representa La Passió, sent les més famoses les d'Esparreguera i Olesa.

-A la Ciutat Vella de Barcelona té lloc la Processó de la Burreta en la que una representació de Jesucrist entra al barri vell muntat sobre un ase.

-A Santa Coloma de Gramenet surt la Processó de la Borriquita, Borriquilla o Camarón (per la sembança de Jesucrist amb el cantant Camarón de la Isla).

-A Lloret de Mar, La Selva, es fa el tradicional repartiment de llor. És tradició a les comarques gironines, que el padrí i la padrina regalin un tortell al seu fillol o fillola.

Parlament de Catalunya

La institució parlamentària a Catalunya té els seus fonaments en l'edat mitjana. Aquests fonaments foren les assemblees de pau i treva de Déu i la Cort comtal. En els seus inicis, la pau i treva de Déu era el dret de refugi a trenta passes de l’església (sagrera).

La primera assemblea va tenir lloc a Toluges, comtat del Rosselló, el 1027, amb la presència del bisbe Oliba de Vic. Al segle següent no es convocaren gaires assemblees i la major part d'acords de pau i treva es prengueren en la mateixa cort del príncep (comte de Barcelona i rei d'Aragó des del 1137).

Miniatura que representa el rei Alfons I el Cast (1154-1196), presidint una assemblea de pau i treva ( Paeria, Lleida.)

Durant el regnat de Jaume I el Conqueridor (1213-1276), la Cort comtal esdevingué Corts Generals de Catalunya.

Boix que representa el rei Jaume I el Conqueridor (1208-1276) presidint una sessió de les Corts.

La pèrdua de la Guerra de Successió (1702-1714), amb la caiguda de Barcelona el 1714, comportà que Felip V, vencedor, abolís, mitjançant el Decret de Nova Planta (1716), tot el dret públic català i les institucions que l'encarnaven, la primera de les quals eren les Corts.

Litografia de la Ciutadella de la primera meitat del segle XIX

Des de llavors ençà el poble català ha aspirat a recuperar les llibertats perdudes. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) constituí un primer pas institucional en la recuperació de l'autogovern, però fou abolida per la dictadura de Primo de Rivera. Un cop caiguda la dictadura, es va proclamar la Segona República espanyola. Es constituí aleshores un govern català provisional (1931) que prengué el nom de Generalitat de Catalunya.

Lluís Companys

Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya van tenir lloc el 20 de novembre de 1932 i la sessió constitutiva s'escaigué el 6 de desembre del mateix any. El primer president del Parlament va ser Lluís Companys. No va ser fins l’aprovació de la Constitució espanyola i l’Estatut d’autonomia de Catalunya 1979, que la Generalitat quedà restablerta definitivament.

CiU

Avui, us vull adjuntar un enllaç del bloc de Convergència i unió (CiU) perquè pogueu veure la història d'unitat de la coalició. El 19 de setembre de 1978 es va arrivar a l'acord de que Convergència democràtica de Catalunya i Unió democràtica de Catalunya a (CiU) anirien junts a les eleccions.

Les primeres eleccions de la coalició CiU van ser al Congrés espanyol amb 8 escons. A les primeres eleccions municipals de la coalició, CiU aconsegueix ser la primera força municipal. Des del 1980 (les primeres eleccions al Parlament de Catalunya en coalició), CiU sempre ha resultat la força més votada.


Història de CiU

El canvi climàtic

El clima mundial ha evolucionat sempre de manera natural, però proves convincents obtingudes arreu del món revelen que en l’actualitat hi ha en marxa un nou tipus de canvi climàtic, que posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el desenvolupament econòmic i social, la salut i benestar de la humanitat. Aquest apartat és un capítol introductori al canvi climàtic, quins són els gasos amb efecte d’hivernacle i les causes que el provoquen, els seus efectes i vulnerabilitat a Europa i àrea mediterrània així com les preguntes més freqüents que es plantegen.

Informació del canvi climàtic de la Generalitat.

Avui dia l'efecte hivernacle s'ha incrementat molt a causa de la contaminació de l'atmosfera, que provoca que alguns gasos retinguin massa calor a prop de la superfície de la Terra. És per aquest motiu que les temperatures del planeta han augmentat en l'últim segle.

L'escalfament del planeta és un fenomen que cada vegada causa més preocupació. Pot semblar que el fet que la temperatura de la Terra augmentés un parell o tres de graus, s'hi notaria ben poc, però no és pas cert. Si la temperatura pugés uns quants graus, es produiria un canvi climàtic a nivell mundial, cosa que provocaria l'extinció de molts éssers vius, arruïnaria l'agricultura i la vegetació, i això tindria conseqüències nefastes per a la humanitat. Si la temperatura pugés, es fondria una part dels casquets polars, amb la consegüent inundació de les zones costaneres molt poblades.

A final de segle Barcelona tindrà un clima com el que ara té Tunis. L'escalfament global pot tenir conseqüències inesperades. "Quèquicom" participa en un projecte de turisme científic recomanat per National Geographic com un dels 50 millors viatges de la teva vida. Els participants mesuren l'impacte del canvi climàtic en la vida salvatge dels boscos verges del Pirineu.

Què Qui Com del canvi climàtic