Artur Mas va neixer a Barcelona el 31 de gener. Va estudiar al Liceu Francès de Barclona i a l'Aula Escola Europa, on va aprendre a dominar el català, castellà, anglès i francès. Posteriorment es llicencia en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Barcelona. Va casar-se amb Helena Rokòsnik l'any 1982 i tenen tres fills: la Patrícia, l'Albert i l'Artur.
Artur Mas amb la seva dona
L'any 1979, just
acabat de llicenciar, va començar la seva vida professional en un grup d'empreses industrials. Més tard, va dirigir una
societat d'inversions.
La primera vinculació amb el sector públic arriba l'any 1982
quan va entrar al Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de
Catalunya com a col·laborador en la promoció exterior i la captació
d'inversions estrangeres per a Catalunya. Aquestes
responsabilitats el van atansar a la militancia de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
No és fins a les eleccions municipals de 1987 quan participà
per primera vegada en uns comicis com a membre de la candidatura de CiU a
l'Ajuntament de Barcelona. En aquelles eleccions va ser elegit regidor i
reelegit el 1991 i el 1995. Dins del Grup Municipal de CiU a l'Ajuntament
barceloní va ser portaveu d'Afers Econòmics (1988-1991), portaveu del Grup
Municipal (1991-1993) i president del mateix (1993-1995). També va ser diputat
a la Diputació de Barcelona (1991-1995).
El 1995 formà part de la candidatura de CiU al Parlament de
Catalunya i va ser escollit diputat a la cambra catalana. El mateix any el
president de la Generalitat, Jordi Pujol, comptà amb ell per formar part del
Govern i fou nomenat conseller de Política Territorial i Obres Públiques
(1995-1997) i conseller d'Economia i Finances (1997-2001). El 1999 resultà
novament escollit diputat a les eleccions al Parlament.
 |
| Mas al Palau de la Generalitat |
El 2002 fou proclamat candidat de CiU a la presidència de la
Generalitat a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. Tot i que la
majoria de sondejos no preveien la victòria, per primera vegada a la història
de Convergència i Unió, la federació nacionalista va aconseguir ser la força
més votada, amb 46 escons i gairebé el 31% dels vots, en els comicis celebrats
el 16 de novembre de 2003. El resultat, però, no va permetre a Artur Mas ser
president de la Generalitat, atès que la suma del PSC, ERC i ICV-EUiA va donar
suport a un programa de Govern comú, investint Pasqual Maragall com a president
de la Generalitat.
Durant la VII legislatura el president de la Generalitat, Pasqual
Maragall el 2004 va promoure l'oficialització del càrrec de cap de l'oposició
que fins al moment havia existit de facto, i Artur Mas va ser el primer nomenat
com a tal.
El projecte més transcendental d'aquella legislatura era el
d'una nova redacció de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.Després de mesos de negociació entre els parlamentaris
catalans i les Corts Generals i Govern espanyols per arribar a un acord sobre
el contingut final de l'Estatut, Artur Mas, com a líder de CiU, va arribar a un
acord amb el president del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, sobre el
redactat final de l'Estatut, a la qual si van sumar PSC i ICV-EUiA.
 |
| Zapatero i Mas |
Aquesta va ser la segona vegada que Mas concorria com a cap
de llista de CiU a unes eleccions del Parlament de Catalunya, on CiU va seguir
sent la força més votada i va guanyar dos escons més, obtenint-ne 48. De totes
maneres, l'aritmètica parlamentària permetia una reedició del pacte que PSC,
ERC i ICV-EUiA (tripartit) ja havien realitzat en l'anterior legislatura i José
Montilla del PSC, va ser investit president de la Generalitat i Artur Mas
assumia de nou el paper de cap de l'Oposició a la VIII legislatura.
El gener de 2010, Mas és proclamat per tercera vegada
consecutiva candidat de CiU a la presidència de la Generalitat a les eleccions
que es van celebrar el 28 de novembre. Amb 62 escons, 14 més que la legislatura
anterior, Artur Mas va ser investit el 129è President de la Generalitat de
Catalunya, el 23 de desembre de 2010, gràcies al suport del Grup Parlamentari
de Convergència i Unió, i l'abstenció del PSC.
 |
| Mas reunit amb Rajoy |
Arran de la històrica diada de l'11 de setembre de 2012,
marcada per la manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana, a
favor de la independència de Catalunya amb prop de dos milions d'assistents
segons els organitzadors, i també de la negativa del president del Govern
espanyol, Mariano Rajoy a negociar la proposta de pacte fiscal aprovada pel
Parlament aquell mateix any, Mas i CiU van prendre posició a favor d'un Estat
propi per a Catalunya i va convocar eleccions a la cambra catalana, pel 25 de
novembre, amb el debat de l'autodeterminació i del dret a decidir com a aspecte
protagonista.
 |
| Artur Mas a una campanya electoral |
Segon mandat (des de 2012)
El President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas i el
Cap de l'oposició Oriol Junqueras, signant el pacte de governabilitat 2012-2016
el dia 19 de desembre del 2012.
Els comicis, que van elegir el Parlament de la X
legislatura, que tot i guanyar les eleccions van obtenir 50 diputats dels 135
totals, 12 menys que fins llavors, en una contesa amb una participació inèdita
del 70 % del cens electoral. Una vegada constituïda la cambra catalana, la
reelegida presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el va proposar de nou com
a candidat a presidir la Generalitat, el 18 de desembre.
Fou investit per segona vegada President de la Generalitat
de Catalunya el 21 de desembre de 2012 per 71 vots a favor (CiU i ERC) i 63 en
contra (PSC, PP, ICV-EUiA, Ciutadans i CUP).[14] El 24 de desembre va prendre
possessió del càrrec al Palau de la Generalitat de Catalunya.
 |
El President Mas avui fa 59 anys.
