El Moianes

El Moianès és una recent comarca de Catalunya (comarca 42) que té com a capital Moià.

 Està format per els municipis de Moià, Castellterçol, Santa Maria d'Oló, Calders, Castellcir, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja, l'Estany, Collsuspina i Granera ( de més a menys habitants). Aquests municipis estaven repartits en tres comarques diferents: el Bages, Osona i el Vallès Oriental.

El Moianès ocupa una superfície de 335,19 Km² amb una població de 13.169 habitants a 1 de gener de 2015.

Alcaldes del Moianès amb la Vicepresidenta Joana Ortega

Als pobles implicats en la creació de la comarca del Moianès, es va fer un referèndum no vinculant amb la pregunta de  "Vol que els municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, L'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Sant Quirze de Safaja formin part de la nova comarca del Moianès?" De les 10.861 persones censades, van votar 5,.114 (47,36%) dels quals 4.138 (80,44%) hi van votar a favor, 841 (16,35%) en contra i 93 (1,81%) abstencions.

Suport parlamentari per a la creació de la comarca del moianès, havent tingut en compte el referèndum no vinculat realitzat al moianès. (Tots els grups a favor, excepte 17 diputats del PP  que es van abstenir i 7 de C's que hi van votar en contra.

A Catalunya hi viuen...

A Catalunya des del 2012 la població està disminuint. En milions d'habitants 7,57 (2012), 7,55 (2013), 7,52 (2014), 7,50 (2015). A Espanya també des del 2012 la població ha disminuit fins a 46,6M. Catalunya representa un 16,1% de la població espanyola.

La població catalana resident a l'estranger no ha parat d'augmentar. Actualment, hi ha 242 mil persones fora.

-Comarques de més poblada a menys +200 mil habitants (2014):

Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Oriental, Terragonès, Segrià.

-Províncies:

Barcelona (5.523.784), Tarragona (800.962), Girona (756.156) i Lleida (438.001).

-5 municipis més poblats de cada província:

Barcelona: Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Sabadell.

Girona: Girona, Figueres, Lloret de Mar, Blanes, Olot.

Tarragona: Tarragona, Reus, El Vendrell, Tortosa, Cambrils.

Lleida: Lleida, Tàrrega, Balaguer, Mollerussa, La Seu d'Urgell.

Informació de:

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és un partit d'esquerres i d'ideologia socialdemòcrata, republicana i afiliat a Europa amb Aliança Lliure Europea.

Actualment el president de la formació és Oriol Junqueres.

Oriol Junqueres

Catalunya visqué al llarg de tot el segle XIX un seguit de transformacions socioeconòmiques que, com a conseqüència de la Revolució Industrial, desemboquen a crear uns moviments socials progressistes i federalistes d'arrels profundament democràtiques i republicanes, directament connectats a les noves inquietuds i idees que s'estenen arreu d'Europa.

Paral·lelament, la Renaixença cultural i literària del principi del segle XIX, contemporània en el temps a moviments com el Rissorgimento italià, el naixement de la Grècia moderna i la independència de Bèlgica, endega el procés de desvetllament nacional.

Logos d'esquerra

La confluència i evolució d'aquestes dues realitats politicosocials al Principat de Catalunya, porten, durant el primer terç del segle XX, a la formació d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), com a punt de trobada de diverses organitzacions d'esquerres.

Del 17 al 19 març de 1931 se celebra a Sants la Conferència d'Esquerres, en la qual es funda com a partit polític Esquerra Republicana de Catalunya, per la unió de tres organitzacions: l'Estat Català, de Francesc Macià; el Partit Republicà Català, de Lluís Companys, i el grup de L'Opinió, de Joan Lluhí, així com moltes agrupacions locals i comarcals. Els seus principis polítics són el reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya, la defensa dels drets de les persones i de la ciutadania, i la socialització de la riquesa; el programa social s'estructura en la llibertat sindical, el dret de vaga i la defensa d'un salari mínim, la jornada màxima de vuit hores, les vacances obligatòries, les assegurances i la jubilació obrera, i les escoles de treball. Per aclamació, s'escull Francesc Macià com a president.

Francesc Macià

+ info: http://www.esquerra.cat/partit/historia/origens

Sor Lucia Caram, catalana de l'any 2014

Des de el seu convent de Santa Clara a Manresa, aquesta monja s'ha convertit en la cara visible de la lluita contra la pobresa i la desigualtat. A més d'una de les veus més crítiques amb els polítics i la crisi econòmica.

Religiosa per vocació, compagina la seva vida monacal amb l'activisme social en defensa de les persones en risc d'exclusió.

Enguany, ha estat guardonada amb el premi Català de l'Any 2014.

Els altres dos finalistes foren Jordi Évole (El presentador de 'Salvados' és una de les veus periodístiques més aclamades d'Espanya dels últims anys i un dels referents televisius de l’actualitat)

Eduard Gratacós.(Gratacós va ser un dels primers metges del món que va operar, el 1997 a Bèlgica, dins d’un úter matern. Ara, cada dia salva futurs nadons o evita que arrosseguin seqüeles tota la vida, al capdavant del centre de referència internacional BCNatal)

Enlleç de la pàgina del Català de l'Any

Joan Masdéu

Joan Masdéu és un cantautor català que va neixer a Reus l'any 1974. Va estar 17 anys al capdavant  de Whiskyn’s com a cantant i també compositor de la majoria de cançons.El grup va fer més de 700 concerts i va treure 8 discos.

També va mostrar interés per fer d'actor i a la segona meitat dels anys 90, Joan Masdéu inicia una sèrie d’aparicions esporàdiques.

Al 2011 Joan Masdéu publica el disc Casa Murada (Música Global 2011) amb el que inicia la seva nova etapa en solitari. La gira d’aquest disc supera els cent concerts en directe a Catalunya i tres concerts a Moscou, d'on en té una cançó dedicada al disc. El disc rep el premi Enderrock a la millor cançó d’autor per votació popular.

Al gener de 2014 es publica el seu segon disc en solitari Dissabte (Música Global 2014). En aquesta ocasió s’envolta d’un equip de producció.

Pasqua Florida

A la Pasqua es recorda la resurrecció de Jesús, tres dies després de morir a la creu. 

És la festa més important del cristianisme, tot i que pot ser que el Nadal sigui més celebrat. El Diumenge de Rams comença la Setmana Santa, havent acabat ja la Quaresma. Vuit dies després de la Pasqua hi ha l'octava pasqual, que son els dies on es celebra amb més intensitat la Pasqua. El temps pasqual dura 50 dies, interval entre Pasqua de Resurrecció i la Pasqua Granada (Pentecosta). La Pentecosta és el moment quan l’Esperit Sant es va mostrar en forma de llengües de foc sobre els apòstols i la Mare de Déu.

Ou de Pasqua

La festa de Pasqua es viu intensament el diumenge tot i que el dilluns també és festa ja que és una festa molt important. El dilluns doncs, és el dia per excel·lència on es menja la "Mona de Pasqua", que dona el padrí o padrina.

Diumenge de Rams

Pels cristians el diumenge de ram recordem l’entrada de Jesús a Jerusalem sobre un ruc durant la pasqua jueva. Jesús va ser rebut amb alegria i la gent l’anava a esperar amb palmes i branques de llorer i d’olivera per donar-li la benvinguda. També, la gent hi va deixar teles i mantes perquè hi pases pel demunt.

Tradicionalment, el dia de Rams es commemora anant a l'església a beneir el palmó dels nens, la palma de les nenes, o una branqueta de olivera o llor. Generalment també són els padrins els que regalen les palmes i palmons als fillols.

Palma (tradicionalment per les nenes)

Palmó (s'en fa la cendre del dimecres de cendra de l'any següent)

Per tota la geografia catalana es representa La Passió, sent les més famoses les d'Esparreguera i Olesa.

-A la Ciutat Vella de Barcelona té lloc la Processó de la Burreta en la que una representació de Jesucrist entra al barri vell muntat sobre un ase.

-A Santa Coloma de Gramenet surt la Processó de la Borriquita, Borriquilla o Camarón (per la sembança de Jesucrist amb el cantant Camarón de la Isla).

-A Lloret de Mar, La Selva, es fa el tradicional repartiment de llor. És tradició a les comarques gironines, que el padrí i la padrina regalin un tortell al seu fillol o fillola.